De pasta de cacahuete me he quedado al abrir mi bandeja de entrada de correo hoy.
Al parecer, rebuscando en el ciberespacio, alguien ha descubierto una crítica a nuestro peliculón SOBREDOSIS DE FRIKIS 2, y ha tenido la amabilidad de enviarme el link, para que lo colgara en el blog.
La crítica apareció en el periódico digital "La Veu Digital", que cubre la comarca de l'Anoia, con base en Igualada. Aunque desgraciadamente no es actual, ya que es de Marzo.
¿Cómo llegó SOBREDOSIS DE FRIKIS 2 a Igualada y alrededores? Un misterio.
Allí, un tal Marc Vives, disecciona con bisturí la peli. Os dejo la imagen del link y más abajo el texto que aparece, porque no se puede leer muy bien debido al tamaño.
El texto:
Títol: SOBREDOSIS DE FRIKIS 2
Gènere: Comèdia
Durada: 56 minuts.
Director: Bruno Lluelles.
Guionista: Karlos Lorite.
Amb: Anaïs Martos, Olalla Rodríguez, Bruno Lluelles, Víctor Lorite, Karlos Lorite, Xavi Planes, Albert Escobar, etc.
Argument: Els agents de policía Warfarina y Strawberry tornen a l’acció amb un nou company, el xulesc Frankie, i atabalats pel comissari, per protegir Abrera City de l’amenaça del traficant cubà Víctor “El Ciego” y del terrorista “El Francés”.
Segona part del curtmetratje “Sobredosis de Frikis”, estrenat a Abrera (Baix Llobregat) al 2006.
La primera impressió es bona. Es un curtmetratje que tot i tenir una durada massa gran, entra per la vista i fa riure en la majoría de les escenes.
Es pot visionar sense haver vist previament la primera part, fet que es un punt al seu favor.
Tot i que algunes escenes estan filmades amb un aire marcadamente amateur i cassolà, el conjunt queda ben definit per un guió divertit, plé de gags humorístics, i unes actuacions que, sense ser professionals, ens fan creure l’escena.
A favor: En línies generals, un guió ben definit, amb ànima de “pel.lícula de veritat”, amb moments d’humor ben aconseguits i gags ben triats. Una bona selecció musical, i unes actuacions millors del que s’espera d’un curt amateur.
En contra: En alguns moments es nota la mà amateur, amb un muntatje no del tot lògic i uns encuadraments mal triats. En algunes escenes el ritme de la pel.lícula decau i pot resultar aburrida o repetitiva.
El moment: Dos: Quan la noia policía protagonista va, obligada pel seu superior, a un grup de teràpia per controlar el mal humor.
I quan una de les protagonistes s’imagina ballant un tango amb el dolent, mentre tracta de fer-se amb un objecte important a la trama. L’actriu i l’actor demostren tenir química per les escenes còmiques quan surten junts a escena.
L’escena: Els enfrontaments finals amb els dolents, muntats de manera paralel.la.
La frase: “No em mireu així; son mà d’obra barata” (Un dels dolents disculpant-se per haver mort accidentalment a alguns dels seus homes).
La suma: La Roca + Agárralo Como Puedas.
Marc Vives – redacció.
Gènere: Comèdia
Durada: 56 minuts.
Director: Bruno Lluelles.
Guionista: Karlos Lorite.
Amb: Anaïs Martos, Olalla Rodríguez, Bruno Lluelles, Víctor Lorite, Karlos Lorite, Xavi Planes, Albert Escobar, etc.
Argument: Els agents de policía Warfarina y Strawberry tornen a l’acció amb un nou company, el xulesc Frankie, i atabalats pel comissari, per protegir Abrera City de l’amenaça del traficant cubà Víctor “El Ciego” y del terrorista “El Francés”.
Segona part del curtmetratje “Sobredosis de Frikis”, estrenat a Abrera (Baix Llobregat) al 2006.
La primera impressió es bona. Es un curtmetratje que tot i tenir una durada massa gran, entra per la vista i fa riure en la majoría de les escenes.
Es pot visionar sense haver vist previament la primera part, fet que es un punt al seu favor.
Tot i que algunes escenes estan filmades amb un aire marcadamente amateur i cassolà, el conjunt queda ben definit per un guió divertit, plé de gags humorístics, i unes actuacions que, sense ser professionals, ens fan creure l’escena.
A favor: En línies generals, un guió ben definit, amb ànima de “pel.lícula de veritat”, amb moments d’humor ben aconseguits i gags ben triats. Una bona selecció musical, i unes actuacions millors del que s’espera d’un curt amateur.
En contra: En alguns moments es nota la mà amateur, amb un muntatje no del tot lògic i uns encuadraments mal triats. En algunes escenes el ritme de la pel.lícula decau i pot resultar aburrida o repetitiva.
El moment: Dos: Quan la noia policía protagonista va, obligada pel seu superior, a un grup de teràpia per controlar el mal humor.
I quan una de les protagonistes s’imagina ballant un tango amb el dolent, mentre tracta de fer-se amb un objecte important a la trama. L’actriu i l’actor demostren tenir química per les escenes còmiques quan surten junts a escena.
L’escena: Els enfrontaments finals amb els dolents, muntats de manera paralel.la.
La frase: “No em mireu així; son mà d’obra barata” (Un dels dolents disculpant-se per haver mort accidentalment a alguns dels seus homes).
La suma: La Roca + Agárralo Como Puedas.
Marc Vives – redacció.
Mira que si nos hacemos famosos...
Arriba: El Director (Pau Cantos, izquierda) da instrucciones a Carlos Lorite (dentro del coche)
Arriba: El verdadero protagonista del día fue un Chevrolet Blazer V8 de 200 Cv.
